Causa-efecte o efecte-causa?

Estem acostumats, lògicament, a contemplar la nostra vida com un seguit de causes i efectes. Les situacions en les quals ens trobem són la conseqüència directa o indirecta de fets anteriors que han determinat el curs de les nostres decisions i les nostres accions. És evident que anem dibuixant el traç del nostre camí a mesura que ens anem trobant en diferents punts que marquen el nostre rumb. De vegades som nosaltres els qui conscientment prenem la decisió de tirar cap a una direcció o una altra, però d’altres sembla que el destí ens situï en llocs des dels quals sembla que no tenim més remeï que seguir una ruta que sembla predeterminada. Però sigui com sigui, sempre hi ha un motiu “responsable” de que ens trobem en unes circumstàncies o unes altres.

Com va passar el fet A, ara estic en B. A va ser la causa i B és l’efecte. “Com em vaig quedar sense feina, ara no em puc permetre sortir tots els caps de setmana i passo molt temps sola a casa”, “com el meu pare va morir quan jo era petit, he hagut de treballar des de molt jove per tirar endavant la família”, “com no vaig aprovar la selectivitat, no vaig poder fer una carrera i vaig acabar muntant un negoci”, “com em vaig separar, ara visc sol”, etc., etc.

Tots tenim desenes d’exemples de coses que ens han portat a situacions determinades, tant en l’àmbit familiar com en el laboral, i sens dubte som conscients que l’important no són els fets que ens han succeït sinó la nostra actitud davant els seus efectes. De vegades, però, ens costa acceptar el que ens ha passat i sentim que no hem tingut elecció i que, senzillament, hem estat “víctimes” d’un fet que no podíem controlar.

Però, i si fóssim capaços de mirar les coses des d’una altra perspectiva? I si en lloc d’observar els esdeveniments com a conseqüències els uns dels altres ho féssim a l’inrevés? I si els efectes fossin en realitat les causes i les causes fossin els efectes? D’entrada sembla impossible fer-li la volta a aquesta llei, i amb el que proposo no pretenc de cap manera restar-li validesa ni qüestionar la seva existència i funcionament. Només vull compartir amb tu una idea que en alguns moments de la vida ens pot resultar molt útil a l’hora d’acceptar determinades circumstàncies.

Sé que d’entrada resulta estrany poder invertir l’ordre dels dos termes, però si et dic que l’efecte és la causa de la causa potser encara et sonarà més absurd... Però anem al gra, perquè segur que quan t’ho expliqui entendràs perfectament el que vull dir.

Sabent que hi ha certes lliçons que cadascú de nosaltres hem d’aprendre, és evident que la vida ens portarà les circumstàncies adequades perquè puguem fer-ho. Així, si hem d’aprendre, per exemple, a ser més independents i a confiar en nosaltres mateixos a l’hora d’afrontar qualsevol obstacle, ens trobarem amb les circumstàncies més adients perquè desenvolupem aquests trets. Posem, per exemple, una dona que es sent dessolada perquè s’acaba de separar del seu marit. De cop i volta es troba sola i no sap com seguirà endavant. Sempre havia recorregut a ell quan tenia un problema i no era capaç de donar un pas sense demanar-li la seva opinió.

Ara es veu obligada a solucionar problemes domèstics dels quals no s’havia encarregat mai, ha d’ocupar-se de les factures i dels tràmits administratius habituals, ha d’acudir a les reunions de la comunitat de veïns, ha de portar el cotxe al taller quan toca, etc. Tot plegat li suposa un gran esforç, però no li queda alternativa, així que ho fa de la millor manera que pot. De vegades les coses li surten malament i les ha de repetir, necessita més temps del que seria normal per fer-les o s’ha d’informar sobre temes sobre les quals abans no tenia ni idea. Quan parla amb les amigues sovint fa el següent comentari: “Com el meu marit em va deixar, ara m’he d’encarregar jo de tot”.

Lògicament, el fet que el marit la deixés és la causa i el que ara ho hagi de fer tot ella és l’efecte. Del que potser ella encara no és conscient és de que poc a poc va aprenent i que cada vegada li costa menys fer certes coses. A mesura que passen els mesos disminueix l’esforç que ha de fer, perquè les coses li van sortint amb molta més facilitat. Al cap del temps, i sense adonar-se’n, aconseguirà viure sola sense dependre del seu marit i això li donarà una confiança en les seves capacitats que abans no tenia. Així, veure’s obligada a passar per aquesta experiència farà que desenvolupi les característiques que precisament necessitava aprendre.

Resumint, l’efecte produït en la seva vida a causa de la separació li permetrà aprendre exactament la lliçó que necessitava. Així doncs, si ens mirem les coses a l’inrevés podem dir que com aquesta dona havia d’aprendre a ser independent, era necessari que es separés del seu marit... i d’aquesta manera, l’efecte que era necessari que es produís es converteix en el motiu pel qual havia de tenir lloc la causa, o el que és el mateix, l’efecte ha estat la causa que ha originat la causa.

Per aquells que creiem que vivim més d’una vida i que abans d’encarnar-nos en un nou cos ja hem planificat a grans trets quines són les lliçons que venim a aprendre, aquesta forma de veure les coses té molt sentit. De tota manera, encara que tu no ho vegis així, crec que aquesta visió “invertida” dels fets et pot servir en alguna ocasió per ajudar-te a acceptar certes circumstàncies. Tots hem viscut o hem sentit a parlar de fets significatius que van marcar la nostra vida o la d’algú altre, els quals no s’haguessin produït si no hagués tingut lloc abans un fet determinat. No en va existeix la dita popular “D’un gran mal surt un gran bé” (o “no hi ha mal que per bé no vingui”).

Si en lloc de mirar enrere i pensar “Ara estic així perquè em va passar allò”, mirem el decurs de la nostra vida plantejant-nos-el a l’inrevés i pensant “Com havia d’estar així, em va passar allò”, potser ens resultarà molt més senzill veure quines lliçons hem après pel camí i quines estem aprenent ara.

És evident que les nostres decisions i les nostres accions tenen conseqüències, i ser-ne conscients fa que siguem capaços de responsabilitzar-nos de la nostra vida, però si en algun moment ens plantegem per quin motiu ens poden han passat certes coses, no hi ha res com valorar quins canvis s’han produït en nosaltres per comprendre que era necessari que passéssim pel que hem passat. Buscar la causa de la causa ens ajudarà no només a acceptar-la millor sinó que, a més, ens oferirà l’oportunitat de descobrir els valors i les fortaleses que una experiència determinada ens ha aportat.