“Viu el present” és
sens dubte una de les màximes més proclamades a l’hora de donar pistes per
aconseguir aquella felicitat que a tots ens sembla defugir. I en això semblen
estar d’acord filòsofs, psicòlegs, gurus, líders espirituals i representants de
les religions més diverses. M’atreviria a dir que també la majoria de nosaltres
hi coincidim, ja que és evident que ningú pot dir que és feliç vivint
permanentment ancorat en el passat o fugint de la realitat traslladant-se
contínuament a un futur imaginari... La vida és ara i aquí, i la resta són
records o imaginació i, per tant, no són reals per molt que en un moment ho
fossin o ho arribin a ser, no?
Però com succeeix amb tantes
altres coses, i crec que especialment amb moltes de les idees o pensaments que
podríem dir “espirituals”, sovint ens ho prenem tant al peu de la lletra que
s’acaba convertint en una missió impossible que només alguns escollits semblen
ser capaços d’aconseguir... Però viure el present què significa realment? Que
hem d’oblidar el passat sense més? Que no hem de pensar mai en el futur?
Potser sí que si
fóssim capaços de començar cada dia de zero, com un full en blanc, ens
resultaria més fàcil ser feliços, però al cap i a la fi el nostre passat és la
nostra experiència i, per tant, és el que ens ajuda a decidir com actuar en
determinades ocasions. De la mateixa manera que si un nen es crema la mà en una
estufa sap que no l’ha de tocar més si no es vol tornar a cremar, totes les
situacions que hem viscut (especialment les més difícils) i els errors que hem
comès són el que ens ofereix l’oportunitat d’aprendre i de créixer.
Tant de bo tot
l’aprenentatge fos tan fàcil com no tornar a acostar la mà a una estufa, però
sigui com sigui, només mirant enrere i observant les experiències que hem
viscut podem prendre consciència de les nostres reaccions i actuacions i
decidir no repetir-les quan se’ns en tornin a presentar de similars.
De tant en tant hem de
reflexionar sobre la nostra vida. Hem de comprendre que tot el que ens ha
succeït ha estat per un motiu i que ens ha transformat en la persona que som
ara i ens ha permès aprendre. Sovint tornem a trobar-nos amb lliçons que potser
crèiem haver après però potser ens fa falta revisar, o bé d’altres que en el
seu moment vam ser incapaços d’aprendre perquè no estàvem preparats i sorgeixen
de nou perquè ara sí ho estem...
I sobre tot hem de
mirar enrere quan el present no va com voldríem. Hem de buscar en el passat per
mirar si estem repetint alguna situació igual o similar a alguna altra que ja
havíem viscut. Hem de parar-nos a recordar què sentíem en aquell moment i
perquè vam reaccionar com ho vam fer, a més d’examinar la direcció que va
prendre la nostra vida des d’aleshores... Així tindrem una nova oportunitat per
aprendre allò que en el seu moment no vam poder comprendre pel motiu que fos i
serem capaços d’avançar i poder rebre tots els beneficis d’aquest ensenyament.
Si no reflexionem
sobre el passat correm el risc de reviure’l una vegada i una altra, repetint
sense parar les mateixes experiències perquè som incapaços d’extreure’n les
lliçons que s’hi amagaven. Aleshores la nostra vida perd tot el sentit i el
nostre present es converteix en un cercle tancat que gira al voltant de sí
mateix sense parar. En realitat, tots els processos de la nostra vida formen
part de cercles, uns més grans i uns altres més petits, de totes les situacions
i experiències que afrontem de manera automàtica amb les mateixes reaccions.
Però cada vegada que aprenem una lliçó en trenquem un i el deixem enrere per
sempre, avançant cap al següent, fins que arribi el moment en què finalment
tots ells desapareguin i, per fi, siguem completament lliures.
D’altra banda, no
només cal mirar enrere per veure els errors. També ens pot ajudar molt recordar
les coses que ens han sortit bé, sobre tot quan en el present tot sembla
torçar-se. Fer inventari dels èxits, de les experiències positives, dels
problemes resolts, de les pors vençudes i de les lliçons apreses ens renova la
confiança en moments en els quals potser l’hem perdut.
I no són tan efectives
les tècniques de visualització perquè el nostre cervell respon igual davant
d’un fet real que un imaginari? No se’ns recomana que imaginem llocs i
situacions agradables que ens despertin sensacions de pau, amor i felicitat per
ajudar-nos a relaxar i/o meditar? Doncs què millor que experiències que ja
coneixem? Quan recordem moments feliços que hem viscut tornem a reviure les
mateixes sensacions que aleshores. Podem tornar a experimentar aquell amor que
ens aclaparava o aquella pau que ens envaïa i sentir exactament la mateixa
sensació, i tant el nostre cos com la nostra ment es beneficien immensament
d’aquests moments. Sí, és possible que quan tornem al present sentim que ens
embarga la tristesa perquè allò ja no és a la nostra vida, i és normal, però és
aquí on hem de fer un esforç per no deixar que aquesta emoció sigui més forta
que la que acabem de tenir. En lloc de deixar-nos envair pel sentiment de
pèrdua hem d’intentar ser capaços de valorar el que vam viure amb agraïment i
saber que per molt que canviï o hagi canviat la nostra vida, allò sempre
formarà part de nosaltres.
Així, en definitiva,
podem aprofitar els records per ajudar-nos en moments difícils: els dolents,
per aprendre’n i per confiar en que si vam ser capaços de superar determinades
coses en el seu moment, ara també podrem superar el que sigui que ens amoïna; i
els bons, per recuperar encara que sigui momentàniament emocions i sentiments
que potser ara ens costen d’experimentar. Sens dubte, per poca estona que els
puguem reviure suposaran un gran estímul per a la nostra salut física i mental.
I què passa amb el
futur? Doncs una cosa similar, perquè què és l’esperança sinó la confiança en
què les coses aniran millor més endavant? Quan ens trobem en moments difícils
no hi ha res com la certesa que en algun moment passaran per agafar forces per
continuar. Si ens deixem absorbir per la dificultat i el dolor sense creure que
tot passarà sens dubte perdrem qualsevol il·lusió per avançar! I és clar que
hem de viure i experimentar cada moment per dolorós que sigui, però sempre
sabent que per malament que ho estiguem passant no durarà per sempre, al menys
amb la mateixa intensitat.
D’altra banda, no s’ha
més que demostrat que nosaltres mateixos creem el nostre futur? Com ho fem si
no és visualitzant-lo i creient fermament que serà com esperem? És cert que la
veritable creació sorgeix del subconscient i no del pensament conscient, però
tot i així, sens dubte el que pensem i creiem contínuament té una gran
influència perquè acaba afectant precisament al subconscient. Esperar un futur
millor pot ser la nostra taula de salvació quan el present ens resulta massa
dur. Com haurien pogut suportar sinó determinades persones les vivències
extremadament dures (camps d’extermini, segrestos, guerres, etc.) si no hagués
estat per l’esperança que en algun moment tot acabaria? De vegades viure el
moment pot resultar tan dur que l’única manera de sobreviure’l és, precisament,
traslladar-se al futur...
Sí, ara tots sabem que
el temps no existeix, que és una il·lusió, etc., però ho sabem de forma
teòrica. En la nostra experiència humana el temps és real o al menys ens ho
sembla tant que és com si veritablement ho fos. I el nostre passat forma part
de nosaltres de la mateixa manera que ho fa el nostre futur, encara que el
desconeguem. Així doncs, sí, visquem el present i gaudim de cada dia com si fos
l’únic; no ens ancorem en el records deixant que ens bloquegin i ens impedeixin
tenir noves experiències; no arrosseguem el dolor, la culpa ni el rancor del
passat... Però de tant en tant, sobre tot si ara ens costa avançar, mirem
enrere, recuperem forces que algun dia vam tenir, records que ens retornen
moments feliços, i atresorem-los com allò que són, una part de nosaltres que
passi el que passi romandrà sempre al nostre cor per tornar-nos a fer sentir el
que ara potser més ens costa...
I mirem endavant amb
esperança i amb il·lusió. Potser ara el camí és massa difícil, però la
confiança en què després de la muntanya arribarem a la vall ens donarà forces
per continuar quan ens sembli que les hem esgotat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada