En algun moment de la vida tots passem per situacions difícils que ens
desperten emocions doloroses de ràbia, tristesa, por, inseguretat... Vivim
relacions que ens irriten, separacions, pèrdues de persones estimades o
conflictes a la feina, i la nostra reacció natural, aquella que experimentem de
forma automàtica, és de rebuig, de ganes que allò s’acabi, de desig que tot
canviï i les coses tornin a “estar bé”. Ens passem dies, setmanes, mesos i fins
i tot anys dient que una situació no ens agrada, que no la volem, esperant que
un dia, per fi, allò desapareixerà de la nostra vida i podrem ser feliços.
Però la nostra existència humana porta implícites les experiències
doloroses. Ens fan mal i nosaltres també en fem, tenim desenganys i fracassos,
patim malalties i pèrdues irreparables... En lloc de deixar que les nostres
emocions flueixin lliurement, sovint ens incomoden i volem que desapareguin.
Aleshores, a sobre d’estar vivint una situació difícil hem de fer el
sobreesforç de carregar amb la sensació de rebuig que ens genera i amb el pes
d’unes emocions que ens desagraden profundament.
Quan desenvolupem la capacitat de dir “sí” a qualsevol circumstància
descobrim una llibertat que ens permet viure cada moment amb plena consciència
i alhora amb una capacitat d’acceptació que fa que siguem capaços d’experimentar
“els mals moments” sense jutjar-los. Aquesta acceptació, però, no vol dir que
haguem de mantenir situacions que posen en perill la nostra integritat personal
o que ens limiten. Dir “sí” no és estar d’acord amb un comportament perjudicial
ni acceptar una creença que impedeix el nostre creixement. És la voluntat
honesta i valenta d’estar plenament present en la vida tal i com és. És
mantenir un estat de calma que ens permet, quan cal, prendre decisions sobre la
nostra vida sense que ho fem moguts per la por. Dir “sí” ens ajuda a qüestionar
la nostra manera natural de resistir-nos, de controlar la nostra experiència i
ens ajuda a desenvolupar la capacitat de ser presents en tot moment de manera
incondicional.
El següent és un exercici que pots fer sempre que et trobis en una
d’aquestes situacions doloroses o senzillament per acostumar-te al procediment
per quan el necessitis. Pots fer-lo com a meditació o llegir-lo en una estona
en que sàpigues que no tindràs interrupcions i podràs reflexionar-hi amb
tranquil·litat.
Fes algunes respiracions profundes que t’ajudin a relaxar-te i que et
serveixin per estar completament present aquí i ara. Pensa en alguna situació
de la teva vida que actualment t’amoïna; una situació difícil que potser et
desperta una reacció de ràbia, por, dolor, pena... Deixa que ompli la teva
consciencia del tot i observa quina part d’aquesta experiència t’exigeix més
esforç. Deixa’t portar fins a notar el que et resulta més difícil d’aquesta
situació. Pot ser una relació amb algú que et desperta irritació, dolor o
inseguretat, la pèrdua d’una persona estimada, les lluites de poder amb un fill;
potser és una malaltia crònica o un comportament del que et penedeixes. Pren-te
uns moments per entrar plenament en contacte amb els sentiments que et desperta
aquesta situació. De què tens por? Què és el que veritablement és tan dolent?
Què pot passar? Què significa per tu i pel teu futur? Pren consciència de les
sensacions que et desperta.
Perquè puguis comprovar què succeeix quan rebutges una experiència, quan
intentes evitar sentir les dificultats, prova a dir “no” a tot el que estàs
experimentant ara. Mentre sents el dolor de la situació, el que no t’agrada,
dirigeix mentalment el flux de la paraula “no” als teus sentiments. “No” al
caràcter desagradable de la por, de la ràbia, de la vergonya, de la tristesa.
Deixa que la paraula “no” porti tota la càrrega de la seva essència, rebutjant
i apartant el que estàs experimentant. “No” comunica “Això és dolent”, “Això no
està bé”, “No ho vull”, “No m’agrada”. Què sents quan dius “no” a una
experiència de la teva vida? Com sents aquesta resistència? Què els passa als
teus sentiments dolorosos, a la teva ràbia, la teva por o la teva tristesa quan
dius “no”? Què li passa al teu cor? Pots imaginar com serien els propers dies,
setmanes o mesos si cada vegada que et trobessis amb aquesta situació diguessis
“no”. Què sents de tu mateix/a? T’agrades quan dius “no”?
Ara para i pren-te uns moments per respirar. Torna a pensar en la mateixa
situació, fins i tot en la part més difícil, la que més et costa suportar,
sentint de què tens por, què no està bé. Aquesta vegada, però, digues “sí” a
tot el que sents. Dirigeix la corrent de la paraula “sí” a la teva experiència.
Deixa que els teus sentiments s’envoltin de l’essència de la paraula “sí”, no
només del seu significat lèxic sinó de l’esperit del “sí”; la seva suavitat, la
seva dolçor, la seva acceptació, la seva capacitat de permetre. Pots intentar
dir a tot el que sents “Està bé”, “Està bé”, “Això també ho puc incloure en el
meu cor”. Qualsevol cosa que sorgeixi, explora què passa quan ho reps amb la
tendresa i la obertura del “sí”. Encara que sentis resistència, encara que
sentis la influència del “no”, mira què succeeix quan això també ho inclous en
el “sí”, en el camp encara més gran del “sí”. “Sí” a la por, “sí” al dolor,
“sí” a la tristesa. Potser ara et sents tens/a o inquiet/a. Digues també “sí” a
això. Com et sents quan dius “sí”? Sents alguna mena d’alleujament? Sents més
espai a la teva ment? Què passa amb la teva incomoditat quan dius “sí”? És més
intensa o es dissol? Què li passa al teu cor quan dius “sí”? Imagina que en els
propers dies i setmanes, cada vegada que sorgeix aquesta situació, pots parar,
sentir què està passant en aquell moment i acollir aquesta experiència amb un
“sí”. Ara mateix, mentre aculls tot el que estàs sentint, què sents sobre tu
mateix/a i sobre qui ets? Fes-te el propòsit de dir “sí” a qualsevol
experiència que sorgeixi. Quan es sent l’acceptació completa en el cor, aquesta
es transforma en entrega, en rendició. Rendició a la veritat de qui som. Observa
què passa quan el teu cor s’obre per complet a les expressions canviants de la
teva vida.
Sens dubte és difícil mantenir aquest estat de “Buda” de manera permanent,
però no impossible. Com tot a la vida, requereix pràctica. Tots ens deixem
arrossegar pel dia a dia, però si al menys de tant en tant ens regalem aquest
petit espai d’acceptació i de calma, sens dubte en notarem els seus efectes i
ens ajudarà a recuperar les forces per seguir endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada