És clar que si poguessis acabaries amb la fam al món; és clar que no vas per la vida amb una pistola ferint i matant gent; és clar que no et dediques a cremar boscos i si la decisió fos teva acabaries amb les emissions de tota mena perjudicials per la salut i el planeta; és clar que voldries que tothom tingués accés a la salut, l’educació, la vivenda... És clar que acabaries amb les guerres, el tràfic d’armes i drogues, l’abús en qualsevol manifestació.. És clar, no ho dubto gens. Afortunadament, la majoria de persones tenim un nivell de consciència allunyat d’aquests extrems i no solament els trobem abominables sinó que en molts casos participem de forma activa per ajudar a corregir els seus efectes en la mesura del possible... Però podem assegurar al 100% que no hi hem contribuït de cap manera? Podem posar la mà al foc? Podem “tirar la primera pedra”, sabent-nos absolutament lliures de culpa?
Tot el que passa en el món és cosa de tots, i no vull dir solament que ens afecta a tots sinó que tots en formem part i en som part causal. Jo no he empunyat mai una arma, però sé que les meves paraules i accions han ferit l’ànima de persones, potser fins al punt d’haver-ne mort un tros; faig el possible per causar el mínim impacte sobre el planeta, i amb el temps he après a reciclar, reutilitzar i reduir al màxim el consum innecessari, però sé que abans de prendre consciència he contribuït a un dany irreparable; he comprat productes amb un preu sospitosament baix; he acceptat feines sabent que estaven mal pagades, perquè ho necessitava i si no era jo seria un/a altre/a; he acceptat pagar hipoteques per tenir (posseir) les cases que volia; he utilitzat la seducció/manipulació per aconseguir coses que volia... I això és el que ara em ve al cap, perquè segurament la llista és més llarga.
Durant la meva vida he participat de totes les coses que ara em provoquen rebuig i indignació, en menor o major mesura, i per això accepto la meva part de responsabilitat o culpa. Sí, dic culpa perquè està molt de moda evitar aquesta paraula, però això no canvia el significat profund. I, de fet, crec que el fet de sentir-te culpable d’alguna cosa vol dir que has pres consciència que el que has fet no estava bé, pel motiu que sigui, però principalment perquè ha tingut conseqüències i ha fet mal a tercers. Per a mi no hi ha millor manera de rectificar. I sí, ara també està de moda en el món “espiritual” (amb cometes) dir que tu ets qui decideix sentir-se ofès/a o ferit/ferida i bla, bla, bla... Sí, sí, clarament... Però està clar (al menys per a mi) que hi ha coses que, senzillament, no són correctes i no s’han de fer, i punt.
Sí, clar que està bé que vagis de mani en mani i que siguis qui crida més fort, però mentre només cridis no canviarà res. Potser sí que canviaran lleis, que hi haurà condemnes més fortes, que hi haurà prohibicions, etc., etc., però la consciència no canviarà en absolut. El masclisme, per exemple, no desapareixerà perquè existeixi el feminisme. Ni l’independentisme perquè augmenti el feixisme... De fet, com més anem cap a un extrem, més evident es fa l’altre. Però només d’individu en individu, prenent petites (o grans) decisions personals podem afectar realment el conjunt. No dic que sigui fàcil, però normalment les grans conquestes no ho són mai. I si de veritat te n’adones, veus clarament que tu hi has contribuït encara que fos inconscientment, el dolor que sentiràs farà que et resulti tan senzill canviar que serà simplement el pas natural a prendre.
Ja en un altre nivell, també els nostres pensaments i emocions contribueixen a l’estat mental i emocional global. Aquí ja hauria d’entrar en un altre tema sobre el que podria escriure àmpliament i avui no ho faré, però igual que en el món físic generem un munt de porqueria que s’acumula en abocadors, també les deixalles mentals i emocionals, els pensaments i emocions negatius, s’acumulen i ens afecten a tots com virus invisibles contra els que no hi ha vacuna, que acaben causant situacions de violència i tragèdies a les que no trobem explicacions “racionals” i solem qualificar d’injustes ... I aquí sí que encara costa més trobar algú totalment “lliure de culpa”.
Després de llegir això, estaria bé que cada cop que et rentis les mans a partir d’ara o te les desinfectis com sigui, et serveixi de recordatori i que al menys aquell dia et preguntis si hi ha alguna coseta que puguis fer diferent per realment contribuir a salvar realment la Humanitat, i amb això no em refereixo estrictament als éssers físics sinó als trets que ens caracteritzen quan mereixem plenament aquest nom: la comprensió i la compassió, entre molts altres ;). Només som Humans en la mesura en què expressem la nostra Humanitat.
Així que... Deixa de rentar-te les mans cada vegada que vegis una injustícia i pensis que no va amb tu; cada vegada que vegis dolor i creguis que tu no l’has causat; cada vegada que condemnis la violència, amb el convenciment que no n’albergues ni una gota en el teu cor; cada vegada que et posis les mans el cap davant l’explotació infantil, sense ni dubtar per un moment que mai has comprat res fabricat per ells; cada vegada que t’entristeixi la situació ecològica, perquè tu no hi has contribuït en absolut... Cada vegada que...; cada vegada que...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada