En aquest món de desigualtats sembla
impossible que es pugui parlar d’equilibri. Sempre m’han fet gràcia els càlculs
de la mitjana aritmètica que s’apliquen a tota mena de paràmetres: aquest Nadal
tots gastarem x diners en regals, els alumnes del nostre país treuen una nota
mitjana de x, l’any passat van caure x litres de pluja mensuals, les famílies
gastem x diners en oci, etc., etc.
Sembla que tinguem la necessitat de trobar
equilibri on no n’hi ha, perquè realment aquests càlculs no són cap reflex de
la multiplicitat que existeix en tots els àmbits de la vida.
Això no obstant, i deixant de banda aquests
mecanismes artificials, la veritat és que si ens fixem en la natura, tot
tendeix sempre a l’equilibri... D’entrada ens pot costar de veure, però si
observem les coses de forma global sempre es compensen les unes a les altres.
Èpoques de calor i èpoques de fred, llocs que pateixen sequera i llocs que
sofreixen inundacions, zones d’abundància vegetal i altres desèrtiques, i fins
i tot la pròpia cadena alimentària... Potser seríem més capaços de veure aquest
equilibri si en lloc de contemplar la Terra de forma compartimentada, és a dir,
comparant unes zones amb les altres, la miréssim com una unitat. Aleshores ja
no sembla tan important en quines zones plou i en quines no o quins llocs són
més rics en flora i fauna que uns altres, no?
Aquesta força universal és tan precisa i
rigorosa, que actua absolutament en tots els nivells de l’existència, des dels
fenòmens meteorològics i la vida animal a la nostra manera de ser! Sí, fins i
tot en això. Al cap i a la fi, no és tot energia?
Fixa’t en la teva pròpia família. No trobes
que sovint alguns trets del caràcter d’uns són totalment oposats als dels
altres? Potser un dels fills és molt nerviós i l’altre no s’altera mai per res,
o un és molt ordenat i l’altre gens ni mica, o la mare crida molt i el pare no
aixeca mai la veu, o un germà és extremadament responsable i l’altre passa de
tot... És com si a dins d’aquest petit univers familiar també tot tendís a
compensar-se. Si poguéssim mesurar el conjunt de totes les energies que es
mouen en una casa trobaríem que al final tot sembla estar en equilibri. Com en
el cas de la Terra, si contemplem la família com a unitat, ja no sembla tan
important quina és la forma de ser de cadascun dels membres...
I podríem seguir així amb multitud d’exemples
que acabarien demostrant que cada vegada que mirem el conjunt com a una entitat
individual no sembla haver-hi desequilibris.
Fins i tot si pensem en nosaltres mateixos com
a individus (i per molt desequilibrats que ens sembli que puguem estar)
trobarem que la natura també busca la manera de mantenir un estat d’harmonia
global. És evident que en general tots els trets del nostre caràcter tendeixen
cap un dels dos extrems: o som més generosos o més egoistes, o més pacífics o
més agressius, o més tímids o més extravertits, etc. En qualsevol aspecte que
existeixi una inclinació cap a una banda o l’altra de la balança, la nostra
naturalesa buscarà la manera de compensar-ho. Com? Doncs trobant un camí
alternatiu perquè, encara que sigui de forma inconscient, aquest tret es
manifesti o bé es disminueixi. I quin és aquest camí alternatiu?
D’una banda, de vegades sentim un impuls que
ens mou a fer les coses totalment a l’inrevés de com les fem sempre: per
exemple, si sempre estem fent coses pels altres, potser un bon dia sentim la
necessitat imperiosa de posar-nos els primers de la llista i fer alguna cosa
només per nosaltres, sentint fins i tot que estem sent egoistes; o quan durant
un temps hem treballat molt intensament, ens trobem amb una època en la que no tenim
ganes de fer res, cosa que ens pot fer sentir que estem perdent el temps; o si
sempre controlem la ira potser un bon dia tenim una explosió que ens deixa
perplexos a nosaltres i als que ens envolten, deixant-nos amb un gran sentiment
d’haver fallat...
Però tot plegat no és més que aquesta recerca
d’equilibri que la nostra naturalesa fa de manera inconscient, movent-nos a fer
allò que més necessitem encara que no sapiguem ben bé per què. Normalment, quan
sentim aquest impuls, ens genera un sentiment contradictori que fa que per
ganes que tinguem de seguir-lo, trobem un punt de resistència. Això és degut a
la nostra tendència natural a inclinar-nos preferentment cap a l’altra costat
de la balança. De totes maneres, i per molt que ens sentim estranys, hem de fer
cas d’aquest impuls, que no és més que el nostre instint que ens està dient que
necessitem compensar alguna cosa.
D’altra banda el nostre cos també fa la seva
feina en aquesta cerca de l’equilibri. Sovint no fem cas del nostre instint
perquè senzillament ens reprimim. Pensem que els nostres impulsos no són
adequats i que no hauríem de sentir-los. És aleshores quan ens culpem i lluitem
contra tots els sentiments que simplement sorgeixen a conseqüència del
desequilibri que estem mantenint. Si sentim la necessitat de prendre’ns un
temps per nosaltres i sempre ens hem deixat pel final, és molt fàcil que pensem
que això és un pensament egoista i lluitem per mantenir-lo sota control. Però a
mesura que passa el temps, el desequilibri es fa més i més gran, i aleshores és
quan potser prenem decisions extremes (ho abandonem tot) o bé el nostre cos
pren les regnes i comença a buscar ell mateix la forma de tornar-nos
l’equilibri que hem perdut.
Aquí potser discreparàs amb mi, però com
sempre dic, no pretenc convèncer-te de res sinó només compartir amb tu el que
sento i el que he experimentat per mi mateixa. A aquestes alçades és ja molta
la informació que existeix sobre la relació entre les malalties i la nostra
forma de ser i de pensar. Després de llegir diferents llibres i escrits sobre
aquest tema i d’observar i estudiar detingudament la relació entre unes i
altres en mi mateixa i en les persones més properes a mi, crec sincerament que
les coses van per aquest camí... Crec que quan no som capaços de manifestar un
cert tipus de comportament el que estem fent és no deixar que es manifesti
determinada energia. Perquè el nostre conjunt “global” es mantingui equilibrat,
aquesta energia troba un altre camí per expressar-se i ho fa a través del
nostre cos, originant el tipus de malaltia més adient. Sí que és cert que
moltes afeccions es poden originar degut a una mala alimentació, higiene o a
uns costums poc saludables, però tot i així, també són el reflex d’un
desequilibri i ens estan indicant precisament quines coses hauríem de
modificar.
De vegades costa reconèixer quines són les
pautes que ens han portat a desenvolupar una malaltia, però amb una mica
d’esforç i, sobre tot, honestedat, es poden trobar veritables tresors que
ajuden, d’una banda, a superar-la o bé ens aporten una informació inestimable
sobre nosaltres mateixos. És cert que sovint, per molt que en comprenguem les
causes, no tenim la capacitat d’expressar l’energia de cap altra manera i la
nostra malaltia es manté. Això no obstant, el fet de comprendre la seva funció
ens ajuda a viure-la d’una altra manera i a desenvolupar més la nostra
consciència.
Ara bé, per molt que tot tendeix a l’equilibri
de manera natural, en aquest cas no és el mateix el conjunt que la suma de les
parts. L’equilibri que s’aconsegueix a nivell global no és igual que el que
s’estableix quan totes les parts estan equilibrades. M’explico: en l’exemple de
la família, no és igual que existeixin tantes diferències entre uns i altres
per molt que el “còmput” general estigui equilibrat a que cadascun dels seus
membres mantingui en ell mateix un equilibri propi. D’alguna forma, ve a ser el
mateix que el que succeeix amb els càlculs de les mitjanes: no és el mateix
considerar que el conjunt de la població gasta x diners en oci quan hi ha molta
gent que no gasta res i d’altra que gasta molt, que constatar realment que
tothom gasta la mateixa quantitat.
Així doncs, quan prenem consciència de que en
algun aspecte de la nostra vida existeix un desequilibri i actuem per
compensar-lo abans que el nostre instint ho faci per nosaltres i no en siguem
conscients, val la pena que ens esforcem una mica per trobar l’harmonia abans
que ho haguem de fer d’una manera més dràstica o més dolorosa. I com sabem que
hi ha desequilibri? Doncs fixant-nos en la nostra actitud, en el que sentim en
cada moment sense jutjar-ho. Si comencem a tenir sensacions o pensaments que
intentem bloquejar perquè ens semblen inadequats potser cal que els prestem
atenció per descobrir si en realitat ens estan dient que hem inclinat massa la
balança cap a un costat i hem de fer alguna cosa per inclinar-la cap a l’altre.
De la mateixa manera que l’home ha generat un desequilibri en la natura i
aquesta cada cop es veu obligada a reaccionar de formes més extremes, si no som
conscients i participem de forma activa en la restitució de la nostra pròpia
harmonia, també els nostres recursos inconscients hauran d’actuar de forma més
dràstica per equilibrar el que està desequilibrat.
* Si t’interessa el tema de les malalties pots
trobar molta informació a Internet. Alguns dels llibres que personalment
he trobat molt útils i interessants són “El gran diccionario de las
dolencias y enfermedades”, de Jacques Martiel, “La enfermedad como camino”, de
Thorwald Dethlefsen i Rüdiger Dahlke, i també d’aquest darrer autor, “La
enfermedad como símbolo” i “El mensaje curativo del alma”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada